Another Blog in the wall

Doncs ja fa 2 setmanes i pico se’m va morir el disk dur del servidor.

Gràcies a mon pare, el servidor torna a funcionar, ja que va canviar el disc dur… Tot i així tenia una mica abandonada la politica de backups, que feia temps que estava a mitges (tenia backups de 3 setmanes d’antiguitat en un altre HD) i backups diaris dins del propi hd (que es va morir). Una politica de pocs calers.

Així que el blog esta com estava fa un mes, i suposo que tornaré a penxar els posts antics extrets d’algun agregador rss..

Com a novetat per millorar la política de backups, he muntat un raid1.

Llegeixo via Barrapunto que estan desenvolupant un filtre contra l’estupidesa humana per webs i blogs!

La idea sembla meravellosa però dificil d’aconseguir.

Continuant llegint el post trobem una referencia a Carlo Cipolla qui va fer una teoria de l’estupidesa. (copio aquíalguns punts, pels mandrosos)

1. Siempre e inevitablemente cualquiera de nosotros subestima el número de individuos estúpidos en circulación
2. La probabilidad de que una persona dada sea estúpida es independiente de cualquier otra característica propia de dicha persona
3. Una persona es estúpida si causa daño a otras personas o grupo de personas sin obtener ella ganancia personal alguna, o, incluso peor, provocándose daño a sí misma en el proceso.
4. Las persona no-estúpidas siempre subestiman el protencial dañino de la gente estúpida; constantemente olvidan que en cualquier momento, en cualquier lugar y en cualquier circunstancia, asociarse con individuos estúpidos constituye invariablemente un error costoso.
5. Una persona estúpida es el tipo de persona más peligrosa que puede existir.

I una altra pagina molt interessant: Las leyes fundamentales de la estupidez humana
Ho aplicaran en Fotologs i Myspaces?

Dimecres 26 de març, al vespre, va arribar una nova tanda de visites: la Violeta i la Maria. Més tard al dia següent arribaria el David.

Dimecres ja vam començar amb una excelent ruta:

Dürum amb exces de picant, posible causa dels esdeveniments que pasarien al final de la nit. Després uns vinets al Weinerei (ja n’he parlat alguna altra vegada) on vam trobar erasmus que ja ens van dir que anirien al Mittwochclub.

Abans d’anar al Mittwochclub vam fer una paradeta en un bareto per recordar vells temps a Bcn

I al final vam anar cap al Mittwochsclub. Un local on has de dir un password perque et deixin entrar. Val 3 €.

Dijous :

Després de llevar-nos ben dora anem a fer un voltijo. Al vespre, desp?es d’arribar en Dey, vam sopar en una pizzeria ja coneguda de Warschauer. Va haver-hi una intentona d’entrar al forat, però estava xapat (ben xapat, era carrer)

Vam acabar al bar del costat, on vam fer unes quantes partides gràtis al billar. (si, són gratis)

Divendres:

Teniem una missió molt important: Infiltrar-nos a la base Radar Americana.

no erem els primers, en Leiton hi havia estat també.

A la nit vam cel·lebrar l’èxit de la missió amb xoriguer i ron. Passant per la Kopi i acabant al Maria (es rumorejava de passar pel weekend, la planta 12)

dissabte:

matí mortal i dinar bratwurst a Zoo. Al vespre vam fer una visita al laberint, un local on tenen un laberint muntat. Molt currat.

Aquest dia vaig aprofitar per intentar anar a dormir més dora.

diumenge:

El dia del Brunch. Ja he explicat en algun altre post que és. Vam anar al Die Zwölf Apostols, bastant pijales, però bo. Després passejada per Unter den linden per pair-ho tot.

La nit va acabar al Kaffee Burger (se’n podria dir els Enfants de Berlin) on hi havia penya de tot arreu menys de Berlin.

Dilluns: Les visites se’n van altre cop cap a Bcn. He resumit molt, però es que encara estic cansat… Ens veiem per l’estiu

treballant per Berlin

Dimarts 18:
Agafem el tren cap a l’aeroport una hora i pico abans que surti l’avió. Arribem una hora abans no surti i en un pim pam ja estem esperant a la cua d’embarque. Aquella mateixa nit ja vam poder comprovar els preus que gasta Dinamarca, descobrir el seu metro futurista i veure com nevava.

Dimecres 19:

La gran patejada: vam fer una ruta d’uns 16 km veient gran part de les coses que ens recomanava la guia. El dia va ser esplendit

Vam passar per cristiania, on esta prohibit fer fotos però no videos, llàstima que el movil em va fallar i el video es va tallar al cap de 5s (m’ha donat alguns problemes i moltes fotos van sortir mogudes)

Recorregut al Google maps

En algun moment vam pensar pillar fotos de com és a l’estiu per fer una comparativa intersemestral (tot sec,mullat, amb embastides…)

Dijous 20:

Canvi d’hostal-> cap a un Hotel i a visitar el museu Carlsberg.

Després del museu patejada cap al centre (3 € val el bitllet/”Stunde”)

A la nit vam descobrir el típic, classic i acollidor bareto danés. Ens vam fer amics del barman i els clients (anaven tots borratxos)

Divendres 21:

A Malmö ens vam trobar mal temps. Invitava a quedar-se tancat en museus. El més curios va ser trobar unes franceces que estaven al mateix hostal q nosaltres, que tornaven amb el mateix vol que nosaltres i que vivien a Berlin.

Al tornar de Malmö, vam pillar el tren per arribar 30m abans de l’embarque. Suficient ja que tenim la facturació feta per internet i només haviem d’anar cap a la porta d’embarque. El tren en qüestió va quedar-se 1h parat… així que vam perdre l’avió. Un cop a l’estació de tren vam intentar reclamar algo, revent la resposta de: la gent sap que ha d’anar 3 h abans en els vols internacionals (si s’hagués quedat 3 hores parat ens hagués dit que haviem de venir un dia abans)

Així que a buscar lloc per anar a dormir i un altre vol. Gracies a l’Adela vam recordar que hi havia busos i també vam mirar trens. A l’estació de trens ens vam trobar una dona que debia ser de l’embaixada spanyola, a qualsevol pregunta per demanar ajuda contestava: This is the Train Station. Al final vam entrar dins d’un autobus sense bitllet i pagant així d’estranquis (el que teniem)…

El viatge va ser sorprenent. Vam pujar en barco i tot. En 4 dies hem anat amb tots els transports.

A les 6:50 del matí arribavem a Berlin, en plena nevada.

més informació al blog d’en Sig

Sembla que les coses avancen, i aviat com a bon spanyol tindré el meu domini .es

Es tracta d’un programa de l’estat per que els menors de 30 anys tinguin un domini .es gratuït durant un any. Consulta l’enllaç per més informació.

El que m’ha sorprès més ha estat el mail de confirmació, on hi ha el text:

Marque con una (X) la siguiente opción si acepta las condiciones de uso del agente
seleccionado:

( ) Leído y aceptadas las condiciones jurídicas

Tenen una persona contractada per comprovar que han marcat la X? la veritat és que no m’estranyaria gens. La feina ideal per un becari.

Doncs el març del 1998 em va arribar a les mans la suse 5.1, el primer linux que probava. (o que en tinc probes fisiques)

Del que se’n pot destacar el gestor de finestres fvwm, el YaST, la complicada configuracio del modem, un kernel 2.0 i l’arrencada a traves de msdos, amb loadlin!!!

m’ho va recordar l’alex. Ell tenia cds més àntics encara, de revistes i d’una col·lecció de distribucions que s’havia comprat

vaig buscar una cronologia de com van anar apareixen els linux, em va fer gràcia aquesta pàgina: Los linux de mi vida

Al Magazine de la vanguardia cada setmana surt algun article parlant de psicologia d’anar per casa.

Alguns articles m’han fet venir al cap personatges del poble, etc…

per això els he copiat (i també linkat, per poder llegir l’original) a la secció “how people works”

Potser poden ajudar a algú a ser millor persona

Enveja

No paro de rebre missatges al movil d’spam, i l’última que suspito, són perdudes spam.

no conec tanta gent com per rebre perdudes de mobils que no tinc apuntats (he rebut una perduda, i és el primer mobil que he guardat a l’agenda)

El que em va sorpendre, és que hi ha gent que quan rep una perduda truca preguntant que volien, encara que no sabessin qui era.

Coneixent aquest comportament, no m’estranyaria que alguna empresa hagués trobat el negoci fent perdudes i esperant que qui piqui pagui xxx euros per la trucada. (hi ha trucades a mobils més cares)

Fins i tot he arribat a veure spam a la discoteca, quan una noia es va llençar al coll d’un colega a morrejar-lo amb la sana intenció de demanar-li coca, de llardons.

Berlin de nit (al K17, no era cap festa en especial) i el matí del dia següent (tot nevadet)

Al K17 es poden escoltar temes com aquest:
Front line Assembly - Plasticity